domingo, 8 de junio de 2014

La Vanguardia 1978. Bellvitge.





Recuperamos hoy un articulo publicado en la Vanguardia
 el día  28 de febrero de 1978



                     



                       Protestas por las deficiencias sanitarias de Bellvitge  
                                                             ( Marina Guarro)


                                        
      Un millar de personas se manifestaron y 50 se encerraron en una Parroquia.

Pese a ser una reivindicación ya muy antigua aun no se ha hecho nada para resolver los problemas sanitarios de  Bellvitge; el domingo, de nuevo los vecinos volvieron a la calle exigiendo se atiendan sus derechos.
Antes unos 50 vecinos habían intentado encerrarse en las dependencias del consultorio provisional este en la Av/ Nuestra Señora de Bellvitge, pero la fuerte vigilancia policial se lo impidió, sin embargo lo hicieron en la parroquia que esta enfrente. A la mañana siguiente una manifestación de mas de un millar de personas se traslado del mercado hasta el lugar para mostrar su solidaridad.
Los problemas sanitarios de Bellvitge son tan antiguos como el barrio mismo, a poco de empezarse a habitar hará unos 12 años, se instalo provisionalmente este consultorio, pero el definitivo todavía no se ha empezado pese a que el instituto nacional de previsión ya a comprado un local comercial en el que, eso si ha puesto un letrero que indica su destino y ha hecho reiteradas promesas de pronta inauguración las cuales no se han llevado a la practica.

La historia del ambulatorio vale la pena contarla entera para ver hasta donde llega la  burocratización de la Administración Pública. El 19 de septiembre de 1973 el Ayuntamiento acordó ceder al Instituto Nacional de Previsión un solar de unos 2.000 metros cuadrados pero previamente era preciso cambiar el registro del mismo de propiedad pública a propiedad patrimonial. Aunque en ilos dos casos el dueño y municipio el trámite era imprescindible para la cesión. El 5-3-74 pasado medio año la Seguridad Social agradece ¡la cesión y asegura que empezará las obras en cuanto el Ministerio del interior califique el cambio de titularidad antes citado.
Pasados 9 meses en junio de 1974 el Ministerio citado solicito al de la vivienda la garantía que este terreno no estaba afectado, como no recibío respuesta la reitero el 9-7-76. En vista que estaba todo parado debido a la falta de este tramite, los responsables  municipales se trasladaron a Madrid y  consiguieron que Vivienda mirase la  planificación del sector. Entonces se negó a extender la certificación, ya que a finales de 1975, debido a la presión del vecindario se decidió revisar el plan parcial de Bellvitge, el cual no fue  aprobado hasta ei 14 de abril de 1977 y tras otra visita del alcalde a Madrid se consiguió eí papel el 1-6-77. Tres e1 verano, el «efíor Perelló firmó ente notario la escriture de cesión y desde entonces el Instituto Nacional de Previsión dice siempre que está m punto de empezar.
El tercer grave problema sanitario es el de las farmacias de turno ya que muchos días en caso de emergencia  hay que trasladarse al centro o a San
 José a través de unas calles frecuentemente llenas de barro y mal iluminadas. Una gestión en el colegio de farmacéuticos no dio resultado alguno ya que alegaron, no pueden obligar a los profesionales a abrir una de ellas cade noche, ya que su numero es insuficiente. Ante todo este panorama no es de estrañar que el comité Unitario de Acción Municipal haya tenido como objetivo prioritario la resolución de la grave problemática sanitaria de los 40.000 habitantes de Bellvitge, 

ENLACE         








lunes, 2 de junio de 2014

Revista Destino, 1975. Bellvitge.










ELS DOCUMENTS DEL CELH. JUNY 2014


El document de juny de 2014 és, com el del mes passat, un reportatge de la premsa escrita.

La gran diferència amb el document de maig és que aquell era un text propagandístic, fruit d’un periodisme al servei de les autoritats polítiques i les empreses. El document que us presentem ara pertany al periodisme compromès amb les lluites socials de les classes treballadores i amb l’antifranquisme.

També hi ha una altra rellevant diferència. El text anterior era de gener de 1971. El d’ara és de juny de 1975. En aquells quatre anys i mig l’oposició a la dictadura va aconseguir molta força i, també, presència en els mitjans de comunicació.

És tracta d’un reportatge a la revista Destino, un reportatge que va merèixer ser el tema de portada, i que es deia “Bellvitge, “paraíso” inmobiliario”. Com ja es veu al títol mateix, el contingut és molt crític amb la situació del barri, i de denúncia de l’acció de les empreses immobiliàries i les autoritats polítiques. Podria resultar divertit comparar els dos textos, si no fos que estem parlant de greus mancances que van empitjorar la vida de la gent del barri.

El text es pot tobar en línia, perquè totes les edicions de Destino foren penjades per la Biblioteca de Catalunya. I és que abans de llegir el text, hem de fer un esment del que va significar aquesta revista.

Destino fou una revista setmanal fundada per falangistes catalans que va esdevenir amb el pas del temps en una revista que feia de portanveu de l’oposició liberal i catalanista. Per la qualitat dels seus col·laboradors, molta gent la considera la millor publicació periòdica catalana en castellà. Per tant, que Destino dediqués una portada a Bellvitge, no era un fet qualsevol.

Per veure el text heu de clicar en l’adreça que adjuntem, i buscar el número 1970 (del 29 de juny al 5 de juliol de 1975), que és l’últim dels que hi apareixen. Es troba baixant en la columna de les pàgines que hi es a la dreta de la pantalla: