domingo, 30 de agosto de 2015

La primera farmacia del barrio. El "Sr. José".






Don José Antonio Raja, conocido como el “Señor José”, fue encargado de la farmacia Cortit, en la calle Mare de Déu de Bellvitge" desde el año 1969 hasta el 2004.


Él es un ejemplo de cómo el modelo actual de farmacia en España puede ser una de las herramientas más sanas y prácticas para llevar a cabo una asistencia sanitaria pensada para las personas y su salud, próxima al paciente y resaltando la calidad de las personas por encima de lo puramente económico y frío del sistema capitalista en el que vivimos.


Cualquier persona que empieza a trabajar en esta farmacia y en esta zona del barrio, termina siendo consciente de la repercusión que tuvieron el Señor José y su equipo (Pepe, Antonio, Antonia...) en las personas del barrio. Un barrio que en sus inicios necesitó generosidad y duro trabajo para llegar a lo que actualmente es. Quizás esos pequeños gestos de las personas son los que contribuyen a un desarrollo tan importante como el que tuvo Bellvitge, así como a crear el espíritu especial que captas al sumergirte y vivir en este barrio.


El señor José recibió el reconocimiento de la gente del barrio con una despedida en la que multitud de personas se agolparon en las puertas de la farmacia para agradecerle sus años de trabajo y su intensa dedicación.

Actualmente, José no ha cortado la relación con el barrio y todavía se acerca a visitar a gente que solicita su ayuda y consejo.



Joaquín Romero Barello

viernes, 28 de agosto de 2015

Notícies de premsa sobre Bellvitge. Recull i evolució.


ELS DOCUMENTS DEL CELH. SETEMBRE 2015



El document que proposem per setembre de 2015, el mes en el que concentrem les activitats del 50 aniversari, és un recull de titulars de premsa referents a Bellvitge.
Comencem amb un periodisme amb una funció clarament publicitària, al servei de les empreses que construïen i volien vendre pisos. A partir de 1970, més o menys, irromp un periodisme combatiu, que denuncia la situación del barri. La democràcia portarà llibertat, millores i diversitat temática. Cada vegada més aniran dominant els titulars “positius”. Finalment, en els darrers anys tornen els titulars reivindicatius.
El titular és el text subrratllat; el nom de les publicacions és en cursiva; després hi ha un breu comentari. Hem intentat escollir titulars representatius i la major diversitat de publicacions.

Bellvitge. Inauguración del primer grupo de viviendas, de lo que será el más importante polígono de Europa
Solidaridad Nacional, 19 d’octubre de 1965

Notícia amb to triomfalista de la inauguració oficial dels primers blocs, a la que va venir el Governador Civil de la província.

Más de 26.000 vivendas se han construido en los últimos ocho años. (…) El polígono Bellvitge está proyectado con capacidad para 70.000 habitantes
Solidaridad nacional, Suplemento dedicado a Hospitalet de Llobregat, maig 1966

En l’època del barraquisme, l’anunci de la construcció d’habitatges era una bona notícia; quants més pisos, millor!

El Polígono Bellvitge necesita con urgencia servicios sociales y asistenciales
Diario de Barcelona, 24 de març de 1967

Ramon Besora va fer una gran crónica de l’informe que 4 regidors de l‘Hospitalet van presentar en relació als serveis i equipaments que el barri necessitava, i necessitaria encara més en el futur, i que no s’estaven fent

Bellvitge celebrará su primera fiesta mayor
El Noticiero Universal, 29 de agost de 1968

En la línia del periodisme acrític, es comentava la propera realització de la primera festa major del barri. Aquest fet era una mena de certificació de que s’havia arribat a una massa crítica i ja hi havia un nucli de població consolidat.

Bellvitge, urbanismo actual
La Vanguardia Española, 22 de juny de 1969

La Vanguardia va cedir la plana 3 del diari del diumenge a l’arquitecte assalariat de la Immobiliària, que dirigía les obres del polígon, Juan Salichs, per fer un article totalment propagandístic.


En Bellvitge se vive deportivamente
Dicen, 12 de febrer de 1970

Entrevista a un gerent de la Immobiliària en un diari esportiu, adaptant l’slogan publicitari “en Bellvitge hay vida”. I per informar que n’hi havien un equip de futbol i un altre de bàsquet, que pels 15 mil habitants que hi havia aleshores no era per tant.

El Polígono de Nuestra Señora de Bellvitge: una importante zona de descongestión urbana
Diario de Barcelona, 30 de gener de 1971

En un especial dedicat a l’Hospitalet, les pàgines centrals dedicades explicar les meravelles del barri. Cap esment als greus problemes que ja havien esclatat. Només afegir que cinc pàgines enrere un altre titular era: En Bellvitge hay vida; la propaganda disfressada d’informació.

Actividad postinundaciones. Los vecinos de Bellvitge prosiguen en busca de soluciones
Tele/eXprés, 15 de desembre de 1971

Un titular que ens informa de la greu situació de les inundacions, especialmente pel que feia als semisòtans, i de l’autoorganització de les persones afectades.

Plaga de mosquitos en Bellvitge
La Voz del Llobregat, núm. 20, 3 de juliol de 1973

Ramon Font feia de portanveu del malestar veïnal. Fins i tot li donava la entradeta a un/a veí/na que deia: "De noche hemos de dormir con las ventanas cerradas, aunque nos ahoguemos de calor".

Bellvitge: on el caos és un eufemisme
Oriflama, núm. 139, març 1974

La revista Oriflama havia nascut impulsada pel bisbat de Vic, i els contactes eclesiàstics van fer que fes un reportatge arran de l’informe del SECOD. Sense cap mena de dubte un dels titulars més macos pel que fa al llenguatge, encara que el contingut no ho sigui pas.

Bellvitge, “paraíso” inmobiliario
Destino, núm. 1.970, 29 de juny de 1975

Aquest titular el trobem ni més ni menys que en la portada de Destino, una de les revistes més importants de la seva època. El reportatge el signava José Manuel Infiesta i ocupava 3 pàgines.


Hospitalet: No más bloques en el Polígono Bellvitge
La Vanguardia Española, 9 de gener de 1976

Enric Company, com d’altres corresponsals en d’altres diaris, explicava les manifestacions que des de finals de noviembre es feien i que van paralitzar les obres, malgrat les càrregues policials.


Bellvitge está que trina
El Noticiero Universal, 11 d’octubre de 1977

Un titular també contundent i il·lustratiu que introdueix una descripció de la situación del barri on “se están celebrando innumerables asambleas y manifestaciones”.

Los sótanos de Bellvitge de nuevo inundados. “Si no cogemos un tifus será de puro milagro”
L’Estaca. El semanario de l’Hospitalet, núm, 8, 1 de juny de 1978

Carmen Luque cedia a un entrevistat part del titular. L’Estaca és la millor experiència de premsa local de l’Hospitalet. Malauradament fou molt efímera. Aquest article és un exemple del periodisme compromès que van desenvolupar.

Las fiestas mayores de Bellvitge a punto de caramelo
El Noticiero Universal, 29 d’agost de 1979

En un article de C. L. Torres, es comenta com l’antic model de festa major va arribar a la seva fi l’any anterior i que un nou tipus de festa, amb una nova comissió, és a punt de començar. És el tipus de festa que encara es manté.

Ayuntamiento: Ni un piso más en Bellvitge, caiga quien caiga
El Correo Catalán, 13 de setembre de 1980

El primer Ajuntament democràtic es posiciona clarament davant la imminent sentència del Tribunal Suprem en relació a la possibilitat de construir més blocs al barri.

Bellvitge tiene otra farmacia, 5 años después de pedirla
El Periódico de Catalunya, 8 de octubre de 1981

Les mancances s’anaven reduint. La cinquena farmàcia, a la Rambla Marina, no aconseguia el permís.

La gran mayoría de inmigrantes no desea retornar
El Periódico de Catalunya, 22 de noviembre de 1982

Es feia aquesta afirmació arran d’un estudi sociològic fet amb enquestes en quatre polígons de l’àrea metropolitana de Barcelona, entre els quals hi era Bellvitge. En aquella data, molts dels immigrants enquestats portaven vivint a Catalunya menys de 20 anys.

El Ayuntamiento se niega a la apertura del hiper de Bellvitge
El Periódico del Llobregat, núm 317, 3 de gener de 1984

Aleshores les institucions polítiques podien regular les activitats comercials. Després va venir la liberalització i la fi de les botigues. El conflicte de l’hiper havia esclatat dos anys abans.

Una residencia barcelonesa realiza el primer transplante de hígado de España
El País, 24 de febrero de 1984

La “residencia” era l’Hospital de Bellvitge, que aleshores es deia “Príncipes de España”.

Las entidades catalanas de tiempo libre aspiran a ser de “derecho público”
La Vanguardia, 4 de noviembre de 1985

Les Jornades Catalanes d’Educació en el Temps Lliure es van fer a Bellvitge, constatant que el barri era un referent en aquest sector educatiu tan important. L’exel·lència dels esplais de l’Hospitalet són el fruit de molt anys de treball.

Los vecinos de Bellvitge se unen contra las entidades bancarias
La Marina, núm. 7 estiu 1986

Enric Gil escrivia, en aquesta publicació municipal del districte, del conflicte que encara s’arrosegava del passat. L’origen era el no pagament de les hipoteques per part de les empreses que havien construït el barri.

Obras Públicas, Generalitat y Ayuntamiento firman los convenios para financiar los cinturones de ronda de Barcelona

El País, 31 d’octubre de 1987

 

Aquell any es va inaugurar el primer tram, el més proper a Bellvitge, i es va impulsar la creació de la resta de la infraestructura. Les rondes són un bon indicador del pas de la situació suburbial a la central del barri i de la ciutat en el marc de l’àrea metropolitana.

Bellvitge estrena línea de metro con dos años de retraso
La Vanguardia, 19 d’octubre de 1989

Una fita en la història del barri, encara que es va fer esperar… més de dos anys.

Col·locada la primera pedra de l’estadi de Feixa Llarga
L’Hospitalet Informatiu, núm 8, abril 1990

En aquesta publicació municipal es publicaven les bones notícies, com l’inici de les obres de l’estadi que havia d’acollir les competicions olímpíques de beisbol.

“Bellvitge debería ser un solo club”
L’Hospitalet Informatiu, núm 13, gener 1991

El titular era una declaració de Sergio Manzano, president i un dels fundadors de Bellsport, que ens porta a parlar de la importància social que anava adquirint la pràctica esportiva i del debat sempre subjacent de la conveniència de la unitat d’acció o de la diversitat al barri.

Cuba, medalla de oro en béisbol al batir a Taipei
El Mundo Deportivo, 6 d’agost de 1992

Bellvitge també té la seva petita presencia en la història mundial de l’esport. Per primera vegada el beisbol era esport olímpic, i el torneig es va celebrar a l’estadi de la Feixa Llarga, amb el triomf de Cuba.

Forzada modificación de las obras de la Rambla Marina
Último Distrito. Bellvitge/Gornal, juliol/agost 1993, núm 10

Eva Pérez i M. Carmen Torres feien bon periodisme de barri en una publicació que va subsistir uns anys. El titular descriu com el moviment veïnal mantenía la capacitat d’incidència en el desenvolupament urbanístic del barri.

La calle de la indiferencia
La Vanguardia, 10 de maig de 1994

Jaume V. Aroca signava una crònica en la que descrivia el desconeixement o la indiferència amb els que la població de Bellvitge i el Centre entomava la dimissió de l’alcalde Pujana per l’acusació de corrupció. Havien passat els temps de la politització.

Bellvitge supera su marginación. Las mejoras urbanísticas han cambiado radicalmente la fisonomía del barrio
El Periódico de Catalunya, 18 de setembre de 1995 pàg 24 

Un titular i una entradeta ben contundents. Bellvitge, havia patit marginació? Si va ser així, ja havia estat superada? Havien estat les millores urbanístiques les que havien reduït els problemes socials?

“Vides privades” retrata la geografía humana de Cataluña
La Vanguardia, 18 de setembre de 1996

Una nova sèrie de TV3 de format innovador, en el que diverses persones explicaven les seves experiències i reflexions. Començava amb un programa anomenat “Polígons”, i Bellvitge n’era un dels escollits.

El aparcamiento del hospital de Bellvitge: un servicio y un terreno público para un negocio privado
La Veu Veïnal, desembre de 1997

Un titular ben contestatari i reivindicatiu, com correspon a la revista de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de l’Hospitalet.
           
Èxit de participación en la nova ofensiva de “la guerra de l’aigua”
La Ciutat de l’Hospitalet, novembre 1998, núm. 14

No és una notícia només de Bellvitge, però al barri va ser un dels llocs on va començar i es va portar amb més energía aquesta extraordinària mobilització. Maite Fariña signava un reportatge en una de les publicacions locals més reeixides.

Metro al aeropuerto
La Vanguardia, 7 de febrero de 1999

Reportatge de l’inici dels estudis per allargar la línia de metro des de Bellvitge fins l’aeroport. Han passat més de 16 anys… La història és plena de projectes que triguen en fer-se, o que no es fan mai.

Un hotel dissenyat per Richard Rogers marcarà l’entrada a L’Hospitalet per l’anomenada Porta Llobregat
Tot L’Hospitalet, 31 de marc del 2000, núm. 638

En plena bombolla, els arquitectes estrella eren la coartada perfecta per construir gratacels. Aquesta mena d’obres no triguen tant a fer-se com les obres publiques, com el metro a l’aeroport.

AVV de Bellvitge. Quejas por las antenas de telefonía
L’Hospitalet, núm 100, 21 de gener de 2001

La nova publicació municipal també recull les mobilitacions socials de la ciutat. La lluita de Bellvitge ha estat pionera en molts camps. Algun dia es valorarà aquesta mobilització en concret molt més del que s’ha fet fins ara.

Jornada lúdicofestiva reivindicativa al Parc de Bellvitge
Infoblokes, núm. 20, desembre 2002  

En aquest butlletí alternatiu s’informava de lluites socials, com la campanya "Salvem l'ermita". Poques vegades s’haurà vist la identificació de tot un barri amb un element patrimonial com el de Bellvitge amb la seva ermita.

Un colector reducirá el riesgo de inundaciones
La Ciutat de l’Hospitalet, abril 2003, núm. 61

Mari Carmen Gallego ens informava d’una obra que no era visible però que era especialment important pel barri, com saben perfectament els més antics habitants de Bellvitge: un colector que recollia les aigües de les rieres que baixen des del Centre.

Detenido el presunto asesino de policías
El Periódico Mediterráneo, 8 d’ctubre de 2004

Malauradament, en la història de qualsevol indret trobem episodis com aquest, que va conmocionar al barri i a tot el país. Un “psicópata de manual” va assassinar dues dones que s’allotjaven a Bellvitge.

L’Abaixador de Renfe es queda a Bellvitge
L-H Digital, 23-2-2005

Sempre hi ha algún motiu per la protesta i la mobilització. En aquest cas es volien carregar l’abaixador perquè feia nosa per l’AVE. L’AV va haver de fer estudis d’ús de l’equipament i les mobilitzacions clàssiques. El van salvar pel barri.

El eje sanitario de Bellvitge se abrirá a las empresas del sector
El Far, 16 de juny de 2006, núm 897

Dulce Valero recull un altre anunci d’un projecte, el BioPol L’H, que pretén atraure recerca i indústria biomèdica. Aquest projecte pot provocar l’afectació urbanística més important de l’hospital al barri.


La llegada del AVE permitirá que la mayoría de las vías de tren que pasan por l’Hospitalet desparezcan
Diari Més, núm 129, 8 de maig de 2007

L’alcalde, el president i la ministra ho van anunciar solemnement… És d’aquelles coses que no saps si riure o plorar.

Fomento paraliza las obras del AVE en Barcelona y rescinde el contrato a OHL
eldiario.es, 26 d’octubre de 2007

Les obres de l’AVE no només no es van portar les altres vies sinó que van provocar esvorancs en l’abaixador i esquerdes en els blocs del Gornal. Van haver de venir els presidents espanyol i català a calmar els àims. Ah!, i a l’empresa finalment no li van rescindir el contracte.

Acto reivindicativo en defensa de la zona agrícola de Cal Trabal
La Voz de Bellvitge, setembre de 2009

La revista de l’Associació de Veïns dedicava mitja portada a la gran mobilització en defensa de Cal Trabal.


El Grup Sardanista Tot Bellvitge celebra diumenge la Festa de l’Arbre
L’H Digital, 5 de març de 2010

Una entitat sardanista fa una festa de l’arbre plantant-hi un quants, recollint la tradició que va començar amb les accions reivindicatives del parc. En un barri on fa gairebé 30 anys que es fa la Festa del Sol. Un bon resum del que és Bellvitge.


La segona batalla de Bellvitge
Públic, 14 de noviembre de 2011

David Guerrero fa un reportatge en l’inici del tancament en el CAP Rambla Marina (la “batalla”) i el relaciona amb el passat de lluita veïnal (per això és la “segona”) del barri. L’acció durarà 222 dies plens de manifestacions, assemblees, xerrades, etc.


Pensioners and patients protest during the second day of the health workers strike in Bellvitge, Spain  (Pensionistes I pacients protesten durant el segon dia de vaga dels treballadors de la salut en Bellvitge, Espanya)
The Washington Post, 16 de novembre de 2011

Ben bé no és un titular, però sortir al Washington Post mereix incloure la foto i el seu peu en aquest recull. Gran foto de Manu Fernández.


El Memorial dels treballadors de Seat a Viquipèdia
Tot barri, núm 1, setembre de 2013

Una revista gratuïta de Bellvitge que va tenir una curta vida, i que informava de les activitats culturals que s’hi feien, com la descrita en el titular, d’una entitat que té la seva seu al barri.

Veïns de l’Hospitalet fan guàrdia per evitar el tancament de llits a Bellvitge
Ara, 22 de juliol de 2014

La nostra ciutat i en concret Bellvitge continua a l’avantguarda de la lluita per la defensa dels serveis socials.

Millores per la l’accessibilitat als habitatges
Línia l’H, 22 de juny de 2015, núm. 25

La darrera publicació local se n’ocupava de l’acte en el que la Universitat Sense Fronteres, amb seu al barri, feia públiques les propostes arquitectòniques per millorar l’accessibilitat en els blocs de Bellvitge. Acabem amb una picada d’ulls al futur.


Centre d’Estudis de l’Hospitalet